Els equips de Sevilla s'han portat molt bé amb nosaltres. Un magnífic Sevilla va derrotar ahir els merengues, i un fluixet Betis ha estat golejat avui pel Barça. La jornada ha estat rodona i ja només estem a un punt dels madridistes. Aquesta nit, en el meu compacte, sonarà un disc de sevillanes. O potser recuperi de la meva discoteca "Sevilla", de Miguel Bosé. I per sopar, pescadito frito i un fino.
Al Camp Nou som unes màquines:
El Barça del Camp Nou és com Terminator: intractable i letal. Quin repàs li hem endinyat al Betis. Tot ha sortit rodó. Han marcat els jugadors discutits (Henry i Ronnie) i Messi ha realitzat una altra de les seves jugades magistrals. Ara només ens queda una assignatura pendent: guanyar fora. No entenc que aquest Barça tingui dues cares.
Bocamoll Schuster:
M'encanta que Schuster s'enfadi amb un àrbitre català. Aquest Schuster pot ser per als culés el nou Mourinho. Tenen en comú que els dos van ser treballadors del Barça i van marxar ressentits. Ja tinc ganes que vingui al Camp Nou. Li cantarem: "Vete al teatro, Schuster vete al teatro, vete al teaaaaatro" (o una cosa semblant).
Els meus pares opinen:
A casa hem tingut polèmica. El meu pare està indignat: "Juguem bé a l'Estadi, però després fem figa en camps d'espardenya com el del Valladolid. No hi ha dret. Felicito Ronaldinho, però només marca de falta". La meva mare no comparteix aquest criteri: "Fill meu no li facis cas al teu pare, que és un fatalista. Jo estic eufòrica. A la propera jornada podem ser líders".
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Schuster em fot a parir. No li arriba a la sola de la sabata a en Mourinho.
Publica un comentari a l'entrada