Lyon 2 - Barça 2
Resulta sorprenent. Hem jugat un bon partit sense les vaques sagrades. A l'11 titular no hi eren Henry, Ronaldinho, Eto'o i Deco. Hemos assolit un punt decisiu a Lyon amb una davantera de la casa formada per tres vailets tranquils i simpàtics: Iniesta, Bojan i Messi. El Barça ja no depèn dels seus cracks. Només depèn de l'actitud, de les ganes de guanyar i del treball col.lectiu. Un periodista amic meu m'escriu un correu electrònic per anunciar-me que Ronaldinho marxarà al gener. No passaria res.
No patiré, oé, oé, oé:
Estic feliç i relaxat. Ja ens hem classificat per vuitens com primers de grup. Genial! Encara recordo els nervis de l'any passat. Ens vam jugar la classificació en aquell taquicàrdic Barça-Werder Bremen. La història no es repetirà. El Barça-Stuttgart serà el partit més tranquil de la temporada. Podré contemplar el cel, les estrelles i la il.luminació del Camp Nou. Podré conversar amb els meus amics de la tercera graderia sense preocupar-me del que succeixi al terreny de joc. Podré tastar el meu bocata sense ensurts, sense talls de digestió. Meravellós.
L'opinió dels meus pares:
Divisió d'opinions a la meva família. Era previsible. El meu pare està insatisfet amb l'empat: "Som uns conformistes. Havíem d'haver guanyat. Al Barça li falta ambició. I mà dura". La meva mare, en canvi, ha penjat la bandera del Barça al balcó. "Fill meu, ja estem a octaus de final. Tant de bo ens toqui un equip facilet. La tercera està més a prop".
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada