Envoltat d'escocesos

Tranquils. Estic bé. He sobreviscut a la marea blava. He seguit el partit envoltat d'escocesos. Són alts, pèl-roigs i sorollosos, però en general s'han portat correctament. Un d'ells m'ha dit mentre sonava l'himne del Barça: "Guanyareu 5-0, però sortirem del Camp Nou amb un somriure. Hem vingut a Barcelona a passar-ho bé". Poc abans del partit m'havia passejat pel centre de la ciutat. Feia anys que no veia res igual. La plaça Catalunya era escocesa. El terra s'havia convertit en una moqueta de llaunes de cervesa. Era el "botellón" més gran del món.

Un equip de pa sucat amb oli:
Si els jugadors del Glasgow Rangers haguessin saltat al terreny de joc amb la marxa i l'excitació dels seus seguidors, el resultat del partit hagués estat més igualat. Però aquest equip és molt tímid i practica un joc pobre i miserable. Un escocès m'ha mirat amb resignación a la mitja part: "Sabem jugar millor, ho sento".

Provocació:
En acabar el partit ens hem donat la mà amb esportivitat. Un d'ells, el que tenias menys alcohol al cos, s'ha acomiadat amb bons propòsits: "Ens ha encantat aquesta ciutat. Tant de bo arribin a la final de la Champions". Altres "hooligans", menys simpàtics i educats, han començat a cridar "espanyol, espanyol". No sé si feien referència als periquitos o a la nacionalitat que consta en el nostre DNI. Però el crit, per descomptat, anava amb aire de provocació.

Seguretat 0:
Ara, mentre escric aquest article, em pregunto: "¿Com han aconseguit entrar tants seguidors escocesos en una zona que és només per a socis?". Va passar exactament el mateix fa mig any quan vam jugar contra el Liverpool. Aviat caldrà anar a l'Estadi amb guàrdies jurats.