Alegria, alegria

Motius per estar eufòric. 1.- El Celtic serà el nostre rival d'octaus. Gran notícia. Estava convençut que ens tocaria l'Arsenal o el Liverpool (els culés som molt fatalistes). Si no fem bogeries, arribarem a quarts de final. Per cert, espero que l'ajuntament de Barcelona prengui les mesures necessàries perquè els seguidors del Celtic no inundin de cervesa, ampolles i pixera el centre de la ciutat com va succeir amb els seus col.legues del Rangers 2.- També estava convençut que al Madrid li tocaria el Schalke 04 o el Fenerbahce. Els merengues sempre tenen sort en els sortejos europeus. Deu ser la mà de Saporta o l'esperit de Juanito. Per una vegada, jugaran contra un rival d'una certa entitat. Ja era hora. Confio en Giuly (que juga a la Roma) i els seus companys.

3-Queden poques hores per al Barça-Madrid. Sóc optimista. S'ha de guanyar aquest partit com sigui. Si és amb qualitat, gols i xilenes, fantàstic. I si guanyem de xurro, de penal o de rebot, també serà fantàstic. A un punt del Madrid, els Nadals (i la nit de cap d'any, especialment) es veuran d'una altra manera.

4.- Ja tinc el meu kit Barça-Madrid. Som-hi: gorret del Barça, bufanda de la final de París, bandera catalana, xiulet, prismàtics (estic a la tercera graderia) i bocata (el prepararé abans del partit). Ah! I ja he enviat dues fotografies per al fotomosaic. El diumenge... no hi haurà esperit nadalenc de pau i fraternitat per al Madrid.