Ens hem reunit a casa per veure l'Espanyol-Barça. El menú ha estat el de sempre: pizza, truita, embotits, gelat i cervesa. Ferran Adrià es posaria les mans al cap amb aquesta lamentable demostració gastronòmica. Però la vida és així. La nit ha estat irregular. Hem passat de l'eufòria inicial a una certa decepció final. El millor moment, sense dubte, ha estat el golàs del Barça. Han sonat les trompetes en el meu balcó i l'himne del Barça en el tocadiscos. Però la festa ha durat poc. Els pericos, una vegada més, han punxat el globus de la felicitat culé.
En acabar el partit, el meu menjador era un festival d'opinions, crítiques i lamentacions. Els més optimistes es recolzaven en tres arguments: 1.- El Barça està millorant des del dia del Getafe 2.- Eto'o canviarà les coses 3.- El descobriment de Bojan. Els més pessimistes es recolzaven en quatre arguments: 1.- El mal estat de Ronaldinho 2.- La misteriosa malaltia d'Henry 3.- La falta d'idees de Rijkaard 4.- Les doloroses victòries del nostre etern rival. Per tant, Optimistes 3 - Pessimistes 4.
I ara us deixo, que els meus invitats em reclamen. Vaig a servir uns xupitos. El Barça ha empatat, però la nit continua. No hi ha res a celebrar, ni beurem per oblidar. Però beurem. Que és dissabte i no hem de conduir.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Vaig ser a l'estadi el dissabte (per motius de feina) i gairebé només vaig poder veure la segona part.
És dur, molt dur, haver de contenir-se entre pericos.
Publica un comentari a l'entrada