Molt poca cosa

Barça 2 - Deportivo 1

Estic mirant el calendari. El proper cap de setmana juguem a València. I després arriba el Madrid. Com bon culé... estic cagat. Demà compraré una caixa de "Tranquimazin". Però ningú no s'assebentarà del meu pànic escènic. Dissimularé. Quan em preguntin pel futur més immediat del Barça contestaré: "Guanyarem a València (0-2), guanyarem al Madrid (3-1) i celebrarem el Nadal amb alegria i cava català. Visca el Barça".

Poca cosa: Jugues amb el famós REM, el rival és un equip dolent-dolent i només guanyes 2-1. I demanant l'hora. La conclusió és clara. Avui al Camp Nou he vist... molt poca cosa.

REM: Ronnie, Eto'o i Messi no ens solucionaran tots els problemes. L'any passat, amb ells, no vam guanyar res. M'interessa més l'actitud dels jugadors que el seu nom o prestigi.

Els meus pares opinen: El meu pare està dels nervis: "Fill meu, he vist el partit al bar. Un desastre. On són els 4 fantàstics?". La meva mare, com sempre, és l'altra cara de la moneda: "Fill, ja sabem remuntar. Que tremoli el Madrid".