He fet campana

He fet campana, ho sento. Contra l'Stuttgart només ens jugàvem l'honor. La meva presència a l'Estadi tampoc no era tan necessària. He aprofitat aquesta circumstància per deixar el meu carnet de soci a un familiar que feia més de dos anys que no trepitjava el Camp Nou. "Estic boig per veure el Barça en directe. Animaré com si fos la final de la Champions", m'ha dit amb entusiasme. La jugada era perfecta: un familiar feliç, el meu seient ocupat i jo... al teatre Coliseum. L'espectacle "Cómeme el coco negro", de la companyia La Cubana, és antològic.
De tota manera em vaig endur la ràdio al teatre. Dissimuladament anava escoltant la transmissió del partit. Amb el 0-1 vaig pensar: "Avui perdem, és el típic partit de costellada. Els jugadors deuen estar desmotivats". Perà amb el 2-1 em vaig posar com una moto. "Som els reis de la remuntada", vaig proclamar en veu baixa.. I amb el 3-1, tots els gags de l'obra de La Cubana em van provocar més rialles del que és normal. Estava eufòric.

Un rival facilet: Avui m'he llevat inquiet. No vull el Liverpool ni l'Arsenal a octaus de final. Vull un rival facilet. Però tinc un trist presentiment: com sempre el rival facil serà per al Madrid, i el difícil per a nosaltres.

Els meus pares opinen: La meva mare em deixa un missatge al contestador de casa: "Fill meu, espero que t'hagis divertit al teatre. Com no has pogut veure el partit et faré una crònica ràpida. Ha estat una remuntada espectacular. Ronaldinho està recuperant la forma i Eto'o torna a ser el 9 que necessitem. El teu pare diu que els de l'Stuttgart són quatre matats. No és veritat. M'ha semblat un rival incòmode. Toco fusta perquè no ens toqui el Liverpool. Un petó".