Per un 2008 sense cabreig

Adéu al 2007. Per fi. Ha estat un any negre per als culés. Els jugadors del Barça s'han pres 365 dies de vacances. La ressaca de la meravellosa Champions del 2006 ha estat molt llarga. La paciència dels socios està sota mínims. El 2008 ha de ser l'any del canvi. Ens encantaria guanyar algun títol, però bàsicament volem un canvi d'actitud.

Cabreig familiar:
Són dies de dinars, sopars, xocolatades i tota mena de reunions gastronòmiques. Els meus familiars i amics culés coincideixen en gairebé tot: Ronaldinho ha de ser traspassat, Rijkaard ja no és l'entrenador que necessita el Barça, alguns jugadors continuen sense posar-se les piles i Laporta està més pendent del màrqueting i de la UNICEF que dels problemes del vestidor. Tot això té un nom: cabreig. Quin any! Entre la RENFE, l'AVE, l'apagada i el Barça... ha estat un any horrible per als catalans.

"Sí, sí, sí...".
A nivell personal, el 2007 serà sempre l'any de la publicació de la meva novel.la "Sí, sí, sí. Hem guanyat a París". Ha estat una experiència sensacional. El llibre es va convertir en un dels èxits de Sant Jordi i encara em trobo amics i coneguts que em demanen una dedicatòria. Sempre ens quedarà París.

Visca Catalunya:
El partit entre Catalunya i Euskadi ha estat un festival d'emocions. Molts catalans volem selecció pròpia. Mentre no la tinguem, el Barça continuarà fent aquest paper. Per cert... ànim Jorquera. Els culés lamentem profundament la seva baixa.

Feliç 2008:
El meu somni per al 2008 és que el Barça guanyi la Liga i la Champions. La Copa del Rei la deixo per a algun equip basc o de Navarra, que em cauen bé. I espero de tot cor que el Madrid baixi a segona divisió.