dijous, 10 d’abril del 2008

Ara sóc un soci desesperat

Cap de setmana lamentable per als culés. El Barça fa aigues a la Liga, l'equip d'handbol perd de 10 a les semifinales de la Copa d'Europa, el nostre president es converteix en un "hooligan" a la trobada de penyes, els metges del club organitzen una roda de premsa como si fossin estrelles de rock, comencem a conéixer les nits boges de Ronaldinho i l'afició treu el mocador a l'Estadi en senyal de protesta. Els socis ens estem carregant de raons per dir "ja n'hi ha prou" i exigir canvis. Tot arribarà. Ara cal centrar-se en la Champions. Ho dic de debò. Si guanyem la Tercera seria capaç de perdonar-ho tot.

Més del mateix contra el Getafe:
He vist els jugadors amb ganes, amb actitud. No ho negaré. Però aquest equip no entusiasma a ningú. Ni la classe d'Iniesta, ni l'empenta de Puyol, ni l'amor propi de Touré, ni la il.lusió de Bojan són suficients per guanyar al Getafe. Una pena.

Sense fantàstics:
El debat sobre els 4 fantàstcis que vam viure l'estiu passat ha estat el debat més inútil de tots els debats que es fan i es desfan. L'únic fantàstic és Messi, i no juga perquè està lesionat. Avui, 6 d'abril, les nostres alternatives per guanyar el Getafe eren Bojan i Giovanni. No és just per a aquests nois.

El dimecres no podem fallar:
El dimecres, tots al Camp Nou. Hem d'aparcar per unes hores el nostre cabreig. El 0-1 del partit d'anada és un bon resultat, però no està el pati per anar de prepotents. Espero que tots ens deixem la pell al camp: jugadors i públic. Força Barça.

L'opinió dels meus pares:
El meu pare m'envia un SMS: "El Barça actual és una casa de barrets. ¿El president és Laporta o Gaspart? Si em trobo Ronaldinho pel carrer li diré quatre coses. Estic dels nervis, fill meu. Em vaig a prendre una til.la. Un petó i recors de la mama, que també està com una moto".