El 21 de maig m'excita

M'encanten les nits europees. Estàs tot el dia amb una excitació especial. T'empasses els telediaris, els butlletins horaris de la ràdio, navegues per internet, compres tota la premsa. I arriba l'hora del partit. Animes, crides, cantes... com si estiguessis a l'estadi del Schalke 04. La Champions és màgica. I si guanyes et sents el rei del mambo. I treus pit. I comences a mirar el calendari. I busques el dia 21 de maig. I penses: "Tant de bo guanyem la tercera". Estem a tres partits de la final. Molt fort.

0-1 i a dormir:
Sona a tòpic, però el més important era el resultat. Després del desastre del dissabte tampoc no estàvem per tirar coets. Hem ficat el 0-1 al minut 15, i ens hem passat la resta del partit lluitant, patint i dormint, segons el moment. No cal donar-li més voltes. Si abans del partit algú em diu "Alfred, firmes un 0-1 jugant malament?" hagués firmat amb els ulls tancats.

El Manchester no és Déu:
Si arribem a semifinals ens tocarà, amb tota seguretat, el Manchester. Alguns dels meus amics estan espantats amb el potencial dels anglesos. Algun punt dèbil tindrà aquesta gent, dic jo. Espero que Rijkaard repassi els vídeos d'aquest equip. Però abans hem d'eliminar els nois alemanys. El dimecres, tots al Camp Nou. Amb senyera i ganes d'animar.

Els meus pares opinen:
La meva mare ja s'ha recuperat de la tragèdia del dissabte. No té febre. "Fill meu, sóc optimista. Demà em compraré un diccionari rus-català. Moscou està més a prop".