Moltes gràcies

Ens hem passat molts dies reclamant als jugadors del Barça que es deixin la pell contra el Manchester. Doncs bé, els vull donar les gràcies pel seu esforç. El Barça és com el doctor Jeckyl i Mister Hyde. A la Lliga avorreix; a la Champions excita i emociona. Si són capaços de jugar a Old Traford com ahir, segur que arribem a la final. Només ens falta una mica més de punteria (penso especialment en Eto'o). La meva il.lusió està intacta. I això és mèrit dels jugadors. Moltes gràcies.

Els meus records del Barça-Manchester:

1.- L'ambient ha estat sensacional. Els culés hem cantat i animat com mai. Un seguidor del Manchester em comenta que el Camp Nou sembla un camp anglès.

2.- Penal contra el Barça. Tanco els ulls i faig un creuament de dits. Ronaldo falla. Cada cop que el Manchester atacava he tancat els ulls i he creauat els dits. L'estratègia ha donat sort, però m'he perdut una bona part del partit.

3.- Descans. Tinc necessitat d'anar al lavabo i de comprar un refrigeri. Impossible. Al Camp Nou no es poden fer les dues coses. Algú, algun dia, intentarà solucionar aquest tema?

4.- Veig el partit des de la meva localitat de la tercera graderia. Un cop més, estic envoltat de seguidors de l'equip rival. Em fa la sensació que estic a Old Trafford. Abans del partit ens donem la mà i intercanviem somriures. Són nois agradables. Ni criden ni insulten. Més aviat estan calladets i espantats. Són gent normal, com nosaltres. i saben per què? Perquè no han begut. L'afició del Barça és la millor del món (sense alcohol al cos).

5.- Acaba el partit. Ha faltat un gol. Llàstima. Escolto la ràdio i ningú no es posa d'acord si el 0-0 és un bon resultat o un mal resultat. "Es bo i és dolent", diu un famós comentarista. Bravo. Això també ho dic jo.

6.- A prop del Princesa Sofia, dos anglesos venen la la bufanda commemorativa del partit per ¡5 euros! Una ganga. En compro una. Si arribem a Moscou serà el meu amulet de la sort.