Ai, ai, ai

Llegeixo l'article que vaig escriure després del Wisla de Cracòvia-Barça i m'espanto: "Si el Barça juga com avui, en el camp del Numància perdrem 1-0. Conclusió: cal posar-se les piles i començar la Lliga amb un triomf que ens pugi la moral". Lamentablement he estat pitoniso. El Barça ha jugat malament i aquests nois del Numància han guanyat amb uns recursos primitius: defensar-se i córrer. He vist el partit en un bar de Les Rambles. Uns estrangers alemanys m'han preguntat si el Numància era un gran equip. "És el favorit de la Lliga espanyola. És una potència mundial. Millor que el Bayern. I l'estadi dels Pajaritos és un infern turc", he contestat per dissimular. Perdre amb el Numància toca els nassos (per no dir una cosa més barruera).

L'equip de l'any passat:
Quan he vist l'11 titular he pensat: "Caram, aquí no ha canviat res. Juguen exactament els mateixos de l'any passat. Els 10 de sempre més Dani Alves". Aquesta sensació m'ha donat mal rotllo, ho sento. Aquest any necessito cares noves.

La sinceritat de Guardiola:
M'he quedat una mica més tranquil després d'escoltar les declaracions del míster. Ha confessat que hem jugat malament. Visca la sinceritat. L'any passat, Rijkaard hagués vist un gran partit. En això, afortunadament, sí hem canviat.

L'opinió dels meus pares:
La meva mare m'envia un SMS: "No passa res, fill. L'actitud dels jugadors ha estat bona. Remuntarem". El meu pare, en canvi, ha anat al cinema: "Ja no vull patir més amb el Barça. He vist "Venganza", de Liam Neeson. Una gran pel.lícula. No miraré els partits fins que siguem líders a 5 punts del segon".