Visca el Barça regular

Barça 2 - Dinamo de Kiev 0

Em truca la meva mare: "Fill meu, hem jugat malament, però el més important són els tres punts. Els vuitens de final estan més prop". Parlo amb el Xavi, un dels meus amics culés: "M'he avorrit com una ostra veient el partit, però ja som líders del grup". Al bar dels meus esmorzars els comentaris han anat aquest matí en la mateixa línia: partit dolent, bon resultat. Conclusió: el futbol que practica el Barça és tan espectacular que quan juguem regular tothom s'escandalitza i els culés ens veiem obligats a demanar perdó a la humanitat. Doncs avui em ve de gust cridar "Visca el Barça regular".

El retorn de la Champions:
Va ser molt emocionant tornar a escoltar la sintonia de la Champions. Els partits europeus sempre són especials. Es viuen amb més tensió perquè no hi ha marge per a l'error. Però aquest Barça sempre està a l'alçada. Encara que Xavi falli alguna passada, Iniesta jugui a mig gas, Piqué i Puyol es despistin, Sergio cometi un nyap d'aficionat i Messi s'ho prengui a ritme caribeny... som capaços de guanyar còmodament a un rival de qualitat com el Dinamo. El Milionaris de Madrid també guanya sense jugar bé i a la capital tots estan encantats.

Una final Bayern-Barça:
Una amiga em llegeix un article del principal diari generalista holandès. Aposten per una final de la Champions entre el Barça i el Bayern, equips que cuiden la pedrera i ofereixen un futbol atractiu. L'article, per cert, critica durament la política de fitxatges del Milionaris de Madrid. Els equips que es fan a cop de talonari no agraden enlloc.