Sóc home de paraula. He arribat al cinema a les nou de la nit, he passat dues hores veient una pel.lícula d'acció (molt pallissa, per cert) i a les onze de la nit he sortit al carrer amb l'ai al cor. El silenci era total. Els cotxes circulaven sense que sonessin els clàxons, la gent caminava amb parsimònia i no s'escoltaven ni els petards de Sant Joan. "Crec que no hem guanyat la Lliga", he pensat resignat.
He arribat a casa i també he complert la meva paraula: no he vist la tele i no he escoltat la ràdio. Al balcó del meu veí no està penjada la bandera del Barça, un fet habitual en les grans ocasions. Cada cop estic més convençut que no hem guanyat la Lliga. Ara, quan acabi d'escriure aquesta crònica una mica tètrica, em ficaré al llit. No tinc missatges al mòbil. Ni del meu germà, ni de l'Enric, ni del Pep, ni de l'Anna, ni dels meus pares, ni del Lluís, ni del Daniel, ni de l'Antònia, ni del Jacint, ni de tanta i tanta gent que es posa en contacte amb mi quan aconseguim una victòria important. Ja gairebé no tinc dubtes: no hem guanyat la Lliga. Em sento molt trist, però si més no aquesta nit no he patit. He estat molt disciplinat i el meu psiquiatra estarà content. Bona nit i visca el Barça.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Lamentablement, no he estat tan afortunat com vostè, i em vaig atipar de merengada catalana.
Jo també et comprenc, amic! Ets l'esència dels culers
Publica un comentari a l'entrada