El partit d'ahir entre Espanya i 11 aficionats va ser una autèntica costellada. Si Liechtenstein té una selecció pròpia, per què no la pot tenir Catalunya, que té molta més qualitat. Xavi, d'altra banda, ha hagut d'aguantar els comentaris malaltissos de la premsa de Madrid pel tema de la targeta groga i per portar els mitjons de tal manera que no es veia la bandera espanyola. Xavi és del Barça i català. I això continua despertant recels i enveges entre la gent de la meseta. Després de 30 anys de democràcia el centralisme no desapareix.
Pessigolleig a l'estòmac:
A poques hores de la jornada de dissabte, tinc un important pessigolleig a l'estòmac. Estic inquiet, alterat. El dissabte estarem a mort amb el Barça... i esperarem l'ajuda del Saragossa. Sóc optimista. He tingut un estrany somni: nosaltres empatem, però el Madrid perd. Ho firmem, oi?
Un llibre sobre Tamudo:
Des de la meva nul.la simpatia cap a l'Espanyol, m'alegra la publicació d'un llibre sobre Tamudo. Ja sabeu que el matrimoni literatura-futbol m'encanta. I cal donar-li suport. Per cert, aprofito aquest espai per agrair dos magnífics comentaris que han aparegut a internet sobre la meva novel.la Sí, sí, sí. Hem guanyat a Paris. Els trobareu als blocs ronya mortis (de l'escriptor Marc Pastor) i txerrades (del periodista Txerra Cirbian). Moltes gràcies.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Aquest dissabte torna Tenerife.
Publica un comentari a l'entrada