Barça 2-Espanyol 2
Ha estat un minut tràgic. Quan tot estava de cara, l'Espanyol ens empata un partit que era nostre i el Madrid treu petroli de la Romareda. En un minut hem passat de l'eufòria a la tragèdia. Aquest minut nefast ha estat el reflexe de tota la temporada. Quan estem a punt de tocar el cel... sempre arriba la patacada. Ho teníem tot de cara per guanyar el Mundialet i per eliminar el Liverpool -a la Champions- i al Getafe -a la Copa-. I també hem tingut diverses oportunitats per sentenciar la Lliga. Però aquest any no hi ha manera de tocar el cel. Els déus no ens estimen. Algun pecat harem comès. Supèrbia? Prepotència?
Estat d'ànim abans del partit:
He arribat al Camp Nou amb la tensió i els nervis de les grans ocasions. Però tenia por. Confiava més en el Saragossa que en el propi Barça. Els últims partits de l'equip a l'Estadi han estat d'infart. Com ja vaig escriure en el seu moment... havia somiat amb la victòria del Saragossa i l'empat del Barça. Ni això.
Gràcies Saragossa:
Hem de ser agraits. Ens hem passat 15 dies pregant a la Pilarica... i la Pilarica ens ha regalat un empat que podia haver-nos donat la Lliga. Amics del Saragossa... estem en deute amb vosaltres. El problema és que el Barça no està per la feina. Potser és que em vaig oblidar de pregar-li a la Moreneta.
Periquitos maquiavèl.lics:
Estan com bojos. La seva felicitat és extrema. Han sortit al carrer per celebrar l'empat. Si poguessin anirien a la Cibeles amb els seus amics de la meseta. "No ens hem de fiar mai de l'Espanyol", em deia el meu avi. Quanta raó, per Déu. Crec que molts dels culés que van animar l'Espanyol fa unes setmanes a la final de la UEFA estan desconcertats i... empenedits.
No crec en el miracle:
Un amic meu està convençut que el Mallorca empatarà al Bernabéu. Pot ser. Però no tinc clar si nosaltres serem capaços de guanyar a Tarragona. Estic negatiu. No crec en el miracle. Espero que demà, estirat a la platja, ho vegi d'una altra manera. Això sí, m'emportaré la meva tovallola del Barça i la meva samarreta de la final de París.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Ho vaig passar fatal. Quina cara de lluç se'm va quedar en aquell fatídic darrer minut.
Des de el respecte pero des de la rivalitat:
Doncs mira per on els pericos no som amics dels merengues encara que el pensament unic catala ho afirmi gratuitament (repasi l'hemeroteca dels Espanyol vs Mandril i el Espanyol vs Bar$a). Som pericos primer i anticulers sempre (el 100% menys el Sr. Martorell i probablement la seva familia. Coses del compte d'explotació de la seva empresa) per rivalitat ciutadana. S'ha acabat la susbimissio resultadista dels ultims anys i com deia el seu avi: "No es fiin de l'Espanyol" i afegiria despres de sentir-nos una altra vegada que no sera l'ultima "a segunda" de la temporada passada. El president ja els avisa dies abans del derby.
Els pericos no fem exercicis hipòcrites devant els culers pero molts culers si els fan. No necessitem cap recolzament ni compassio culer.
Que li semblaria que els seus fills hagin d'aprendre l'himne del Madrid despres del passat 17.06.07 a l'escola??
Voste deu ser dels pocs culers que no es fiaven del Barça el 9.06.07 perque sentint els comentaris dels periodistes esportius de Catalunya tant televisius i radiofonics els hi semblava impossible que l'Espanyol empates. NOTHING IS IMPOSSIBLE. Menys prepotencia sembla que els aniria be.
Blai grana: he vingut "rebotat" des de Tecnorati. No pateixi no ens tornarem a veure per aqui.
Ignasi, Eternament perico. Sempre Espanyol.
Ui, ui, ui, quina rancúnia...
Després d'un any en que vaig recolzar l'espanyol a desgrat seu en la final de la UEFA, només em cal afegir: a segona, a segona, que és el lloc que els correspon.
Publica un comentari a l'entrada