"Vivíem en un núvol i ens va arrossegar l'autocomplacència". Les paraules del president del Barça són sinceres, però molt tristes. No entenc com un club tan gran com el Barça ha viscut en un núvol (i de les rendes) durant un any. És que ningú ha estat capaç de fotre quatre crits? I mira que hi ha gent que cobra sous multimilionaris per posar una mica d'ordre. Escoltant el president em fa la impressió que Can Barça ha estat enguany Can Pixa. Lamentable.
Jo no estava en un núvol: La majoria de socis que conec no hem pecat de prepotents, ni de somiadors. Sabíem que la temporada seria dura, molt dura, i que els equips tindrien més ganes que mai de guanyar al campió de la lliga i de la Champions. Jo mai no he estat en un núvol. He anat sempre al Camp Nou amb humilitat.
No vull que Rijkaard sigui tranquil: Com a soci del Barça em sento estafat. Aquesta temporada era fonamental, perquè no sempre tens l'oportunitat de guanyar la Supercopa d'Europa o el Mundialet. Si alguns jugadors no han tingut el comportament adeqüat, per què no es van prendre mesures en el seu moment? Després d'escoltar el president ja no m'agrada el caràcter tranquil de Rijkaard. Tinc por. Creo que la seva tranquil.litat és sinònim de manca d'autoritat.
No em preocupen els fitxatges: Els fitxatges són importants, és clar. Però més important és l'estat d'ànim dels que es queden. Per molt Henry que vingui, si les estrelles no es posen les piles, continuarem en un núvol.
Els espectaculars comentaris de la meva dona: He analitzat les cròniques de dotzenes de comentaristes i periodistes durant tota la temporada. Que ningú faci conya. L'única que ha encertat és la meva dona. Ella va detectar tots els mals del Barça. I van quedar publicats en aquesta web. En el meu proper article recordaré algunes de les seves frases més memorables.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada