L'última jugada del partit ha estat clau. Del minut 91 al minut 93 el Barça ha aguantat la pilota. Un gran rondo per perdre temps. Només ha faltat que els jugadors del Glasgow Rangers, encantats amb l'empat, aplaudissin la jugada. I jo em pregunto: si tots signaven el 0-0 ¿per què s'ha jugat el partit? Hagués estat més pràctic que els capitans pactessin l'empat al vestidor i el partit se suspengués per evitar lesions. I perquè la gent no sortís decebuda de l'Estadi, podíen haver saltat a la gespa Rod Stewart (escocès) i Lluís Llach (català) per oferir un concert memorable. Amb el 0-0 tots han quedat contents. Jo no.
Que no ens toquin la gaita:
El partit ha estat de costellada, especialment en el segon temps. El més important ara és guanyar (i golejar) al Glasgow Rangers al Camp Nou per ser primers de grup i tenir el factor camp al nostre favor en l'eliminatòria d'octaus de final. Que no ens toquin la gaita els escocesos, sisplau.
Coses que em preocupen: 1.- Ronaldinho i Henry no corren. Juguen a mig gas. Nois, heu d'espavilar, que ja no estem a la pretemporada. 2.- Pocs seguidors del Barça a Escòcia per culpa dels preus abusius. ¿Per què la directiva no posa en marxa viatges econòmics? De ben segur que d'aquí 15 dies vindran milers d'escocesos al Camp Nou.
Els meus pares opinen: Al meu pare l'han operat avui de catarates. El truco en acabar el partit. "Fill meu -em diu- he patit més amb el Barça que amb l'operació". La meva mare està més optimista. "Continuem líders. Aquest any no patirem per passar a octaus".
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada