M'he clapat al Camp Nou

Era el minut 25 del segon temps. El joc era tan avorrit que m'he adormit en el meu seient de l'Estadi. Ha estat només un cop de cap. El soci que tenia al meu costat m'ha despertat amb un suau cop de colze al costellam. Crec que no m'havia adormit al Camp Nou des de l'època de Van Gaal. El Barça 2007-2008 m'està desconcertant. Vam començar la temporada a mig gas (amb dos 0-0), vam tenir després una ratxa impressionant de victòries i ara tornem a practicar un joc per clapar. Els tres punts són benvinguts, per descomptat. Però que ningú no s'enganyi. Si juguem així... quedarem segons o tercers a la Lliga i no passarem de quarts de final a la Champions.

Ronnie i Henry, ai, ai, ai:
Em preocupa l'estat de forma de Ronaldinho. Si no millora... que es quedi a la banqueta i surti al segon temps. Amb Ronnie en baixa forma i Henry que corre sense suar (sembla Rexach)... estem jugant amb nou i mig.

Iniesta i Guddy, bravo: Iniestinho és l'estrella. Cada dia m'entusiasma més. I molta atenció a aquest Gudjohnsen reciclat com a mitjapunta d'atac. Em va agradar a Glasgow i avui també ha brillat.

Els meus pares opinen:
Em truca la meva mare: "Fill meu, aviat atraparem el Madrid, no et preocupis". El meu pare, en canvi, no està gens optimista: "Feia anys que no m'avorria tant escoltant un partit del Barça per la ràdio. Crec que aquest equip ens està prenent el pèl".