Quan el Barça guanya 1-4 un dissabte per la nit, la vida es veu d'un altre color. El sopar sembla cuinat per Ferran Adrià, te'n vas de copes amb un somriure interminable, et fiques al llit amb el millor somriure del món... i et lleves aviat per comprar la premsa i recrear-te en la victòria. El Barça, quan vol, ens alegra la vida. L'equip ha aprovat avui l'assignatura pendent que tenia en camp contrari. Senyores i senyors... donem la benvinguda al Barça somiat. Visca la febre del dissabte nit.
Henry no és Kodro:
Aquesta setmana alguns amics meus feien broma amb Henry. El comparaven amb Kodro, aquell jugador que va arribar al Barça amb fama de golejador i després va ser un frau. Henry ja va manifestar en el seu moment que no estaria en forma fins a principis d'octubre. Els tres gols que ha ficat avui són una gran notícia. Senyores i senyors... donem també la benvinguda al millor Henry.
Els meus pares opinen:
El pessimisme del meu pare ha passat a millor vida. No el veia tan feliç des de la final de París: "Fill meu, començo a pensar que podem guanyar alguna cosa. I escriu en el teu article que torno a creure en Deco. La teva mare no es pot posar al telèfon, perquè s'ha quedat afònica de tant cridar els gols. T'envia un petó"
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada