Crònica d'un dissabte gloriós

Dissabte, 9 de la nit. El meu amic Josep celebra la seva festa d'aniversari en una preciosa mansió de La Floresta.. Som més de 30 persones amb l'ànim de viure una nit de gresca. El pla és estupend: sopar de categoria i balll amb DJ. Només falta que el Barça guanyi a Saragossa perquè tot surti rodó. Seguim el partit pr TV3, mentre anem devorant els plats que arriben de la cuina. Hi ha eufòria a l'ambient. El Madrid ha perdut i podem situar-nos a 5 punts.

Henry marca l'1-0 abans del descans. Primer atac d'alegria. "Jo sempre he confiat en Henry", comenta un amic. "Henry és el rei", em diu un altre. Ara resulta que tots són fans d'Henry. Els culés som així. Tenim els nostres criteris, però podem canviar-los en funció del resultat. En el moment del gol, sonava una cançó de Pastora. Doncs bé, quan arriba el penal en contra... el Josep decideix posar de nou la cançó de la sort. I Milito falla. Visca Pastora.

Segon temps. Tots estem pendents de la tele. El Barça és el protagonista de la festa. El Saragossa empata i torna el desànim. Escolto frases molt negatives:: "La Lliga està perduda", "Aquest equip ha tocat fons", "Una altra Lliga regalada al Madrid". Però la decepció es converteix en eufòria exagerada quan ens piquen un penal rigurós al nostre favor. El Josep torna a col.locar el CD de Pastora. Ronaldinho es concentra i "gooooooool". "Visca Ronaldinho", "Ronaldinho és el rei", "Que renovin Ronaldinho, ja". Déu meu. Ara resulta que tots també són fans de Ronnie. Els culés som així.

Els últims minuts són agònics. Continua sonant Pastora en el tocata. Acaba el partit amb una victòria fonamental. "Campions, campions", és el crit unànime de la colla. Estem a 5 punts! "De fet, estem a 2, perquè guanyarem al Bernabéu", penso jo. "Ja està bé de Barça. Que algú balli, sisplau, que això és una festa d'aniversari i no una penya", protesta el Josep. I amb l'alegria de l'1-2, comencem a ballar a les 12 de la nit i alguns encara no han parat.