Sí, sí, sí, a 2 punts del Madrid

Porto una hora sense parar de riure. El gol del Getafe en el Bernabéu és una de les escenes més còmiques que recordo. Molt millor que un gag de Groucho Marx, Buster Keaton o Charlot. Estem a 2 punts del Madrid. Increïble. El dimecres, després del Celtic-Barça, vaig titular aquesta columna amb un eufòric: "Si no ho veig no ho crec". Doncs bé, el títol d'avui podia haver estat "Si no ho veig no ho crec 2". Els culés estem vivint uns dies inoblidables. Hem recuperat la fe i tornem a creure en els miracles Oé, oé, oé.

Una maneta al Llevant:
Són els cuers, d'acord. Però he celebrat els 5 gols d'avui amb passió desenfrenada. El Barça continua en ratxa. Serà Eto'o? Serà el Cola Cao matutí? El gran Barça ha tornat. Sisplau... que no s'aturi la música.

Demano perdó:
Fa uns dies, en una tertúlia radiofònica, vaig declarar que el Madrid guanyaria amb facilitat al Getafe, ja que és un dels seus filials, com el Valladolid i l'Espanyol. Demano perdó. Avui més que mai: Visca el Getafe.

L'opinió dels meus pares:
Acabo de parlar amb la meva mare. M'ha explicat una anècdota familiar: "Fill meu, et donaré una notícia. Quan ha marcat el Getafe, el teu pare ha sortit al balcó i ha començat a cridar: "Visca el Getafe i visca Catalunya". I ara m'ha convidat a sopar: foie, dorada i cava. Això és posa calent".