M'estic tornant boig

Fa 15 dies la Lliga era una utopia. La setmana passada vam recuperar la il.lusió. "Campions", em deien els amics amb eufòria. I avui... ha tornat la depressió. Quin 2008 tan lamentable estem vivint els culés. És un 2008 esquizofrènic. La victòria del Madrid davant d'un dels seus filials (el Valladolid) ha demostrat que l'empat d'ahir era insuficient. Jo dono la Lliga per perduda, però el meu germà David m'ha trucat fa uns minuts per donar-me moral. "No tiris la tovallola Alfred. Vuit punts es poden remuntar. El Madrid ha d'enfonsar-se en algun moment. És impossible aguantar aquest ritme". Que algun deu t'escolti, sisplau.

Reflexions des del pessimisme:

- Què passa amb Ronaldinho? Veure per creure. El nostre Ronnie sembla un mort vivent. Fa més por que els protagonistes de "30 días de oscuridad".

- On són els 4 fantàstics? Ens hem passat l'estiu discutint si els 4 fantàstics eren compatibles. Cinc mesos després, els fantàstics són... Iniesta, Víctor Valdés, Bojan, Milito i, en les darreres jornades, Xavi.

- Aquest equip juga a mig gas, com si estigués esgotat. Necessita vitamina C i Cola Cao. O senzillament un nou entrenador.

- Copa del Rei i Champions. Aquests són els nostres objectius. Però les dues copes no valen el mateix. La Copa del Rei ens fa il.lusió, però és una copa menor. La prioritat es diu Champions League. Que ningú no es confongui.

Els meus pares opinen:
La meva mare m'envia un SMS a les vuit del vespre: "Fill meu, el teu pare i jo hem anat al cinema, a veure la del Javier Bardem. Com va el Madrid?". No m'he atrevit a contestar.