Això és de bojos

El meu psiquiatra m'ha dit que deixi el futbol (com altres haurien de deixar l'alcohol o el tabac). I crec que té raó. El meu estat d'ànim en aquestes últimes setmanes sembla un pèndol: estic content, estic deprimit, estic radiant, estic enfonsat. Mai no havia viscut una Lliga tan boja, tan estranya, tan estúpida. Sembla que el Madrid no vol guanyar-la. I dic jo: per què no la guanyem nosaltres?

Esquizofrènia galopant:
Insisteixo, els culés estem passant una temporada esquizofrènica. Sense anar més lluny, ahir vam rebre l'equip amb xiulets (pel disgust de València), però vam acabar aplaudint els jugadors i molt especialment el nen Bojan. El nostre comportament és curiós: estem tan a prop de cremar el Camp Nou com d'agafar les banderes i anar a Caneletes a celebrar la Lliga i la Champions. Estem preparats per a tot, perquè aquest any tot és possible.

Esgotat de Ronaldinho:
Ahir a la nit totes les tertúlies radiofòniques parlaven de Ronnie: que si està desmotivat, que si vol fastidiar Laporta... Ja n'hi ha prou, sisplau. Estimat Ronnie, els culés sempre et portarem al cor. Ens vas donat dues Lligues i una Champions, ens vas fer recuperar la il.lusió i li vas clavar dues salsitxes inoblidables a Casillas. Però la vida continua, i el millor que podries fer és buscar-te nova ciutat i nou equip per a la pròxima temporada. Només et queden sis partits al Camp Nou. M'encantaria que t'acomiadessis de nosaltres com un campió, però si no tens ganes de córrer, et quedes a casa i no passa res. També van marxar Schuster, Figo, Laudrup i Romario... i aquí estem, alegres i feliços.

Els meus pares opinen:
La meva mare m'envia un SMS. "Estem a 4 punts, fill meu. Cal tenir fe. Posaré una espelma a Sant Gamper. Si guanyem aquesta Lliga, el teu pare i jo pujarem a Montserrat en bicicleta. Ah, no t'oblidis de la mona de la teva neboda". La mona és el pastís que regalem els padrins el dilluns de pasqua. Avui més que mai "visca la mona i visca el Barça".