Crueltat intolerable

Betis 3 - Barça 2

Els meus amics moltes vegades no acaben d'entendre que sigui un culé tan patidor. Doncs avui ho entendran. Als culés ens ha tocat patir en el decurs de la nostra història. Algunes vegades per les persecuicons polítiques, i altres pel comportament lamentable dels nostres jugadors. El partit d'ahir torna a disparar la meva inseguretat. Si dimarts, al camp del Schalke 04, estem guanyant 0-2 al descans, pensaré: "ja hi som, a la segona part aquests alemanys ens remuntaran". Amb partits com el del camp del Betis, al meu psiquiatra no li faltarà feina.

Queda la Champions:
No cremaré el Camp Nou (de moment). Els culés estem enfonsats, però encara ens queda la Champions. Estem a quarts de final i jugarem contra un equip teòricament inferior (també ho era el Betis). Jo no he perdut la il.lusió. Estic boig per jugar la final a Moscou. Aparcaré la meva ràbia i la meva impotència i dimarts recolzaré a mort a aquesta colla de "mercenaris" que juguen amb els meus sentiments.

Algú farà alguna cosa?:
Els socis tenim una terrible sensació. Ningú no mou fitxa a can Barça. Fa un any vam perdre la Intercontinental, la Champions, la Copa i la Lliga... i no va passar res de res. Ens van hipnotitzar amb el fitxatge d'Henry i discursos d'empenediment. De moment només hem perdut la Copa del Rei, però hem fet uns quants ridículs monumentals a la Lliga (Getafe, Atlético de Madrid i el d'ahir a Sevilla). Jo no sé el que està passant al vestidor, però espero que Laporta i Txiqui tinguin la informació necessària per actuar. Volem solucions. Més ridículs no, sisplau.

Els meus pares opinen:
Em truca el meu pare: "Fill meu, la teva mare està amb febre. Deu ser el disgust d'ahir. Aquest Barça ens matarà. No em queda més remei, pel bé de la família, que demanar la dimissió de tothom. des de Laporta a Puyol. Que jugui l'equip femení a Alemanya, i que l'entrenador sigui Valero Rivera".