Sóc un soci emprenyat

Si vostè és seguidor del Barça i necessita una sobredosi d'optimisme (cosa que trobo completament raonable) és millor que no llegueixi aquest article. Avui no estic de broma. Els Rijkaard boys m'han deixat amb una copa menys. Estic emprenyat com una mona i aquestes són les meves raons:

1.- L'any passat ens va eliminar el Getafe (4-0) en un partit patètic i aquest any ens ha eliminat el València (3-2) en un partit una mica més digne. El que compta és que un any mes no jugarem la final de la Copa del Rei. Als culés ens encanta pujar en un autocar i assitir a les finals del nostre equip. Per segon any consecutiu m'han deixat amb la mel als llavis. Em quedo sense viatge, sense emocions i sense la possible eufòria d'una victòria.

2.- He tingut un malson. El Schalke ens elimina de la Champions i el Barça queda tercer a la Lliga i hem de jugar la prèvia a l'agost. Ara només és un malson, però si continuem així...

3.- Els socis tornem a estar desconcertats. Estan passant coses estranyes i el nostre president surt en els mitjans de comunicació amb somriures artificials i amb el típic discurs Aquí-No-Passa-Res. Que algú posi ordre. Que algú ens expliqui la veritat. Nomes vull saber una cosa: ¿puc somiar amb la Champions?

4.- L'equip vol i no pot. El partit d'ahir a València és una fotocòpia del Barça del 2007 i del 2008 que s'arrossega pels camps de futbol com si fos l'equip de Veterans. En gairebé dos anys hem jugat un parell de bons partits. Aquell 0-6 al Manzanares o el 2-3 al camp del Celtic.Els culés volem més. Molt més.

5.- Els culés estem desitjant que torni el gran Barça. Per Déu, que torni... o que comencin a rodar caps. No podré soportar un altre final de temporada com el de l'any passat.

I dit això... Visca el Barça i Bona Setmana Santa!