Amnèsia col.lectiva

És diumenge. Fa un dia meravellós a Catalunya. M'han convidat a dinar a Palautordera, un preciós poble del Montseny. A la taula tots som culés, però ningú no parla del Barça. És una amnèsia intencionada. La jornada negra d'ahir ha estat un pal enorme. Una frenada a les il.lusions. Una puntada de peu als testicles. Que poc que dura l'alegria a Can Barça! El menú ha estat deliciós: de primer canelons i de segon lluç amb salsa verda. I tot regat amb vins i caves de la terra. Hem brindat per la família, la salut, els amics, les vacances, l'augment de sou i per uns bons resultats electorals. Ningú no ha brindat pel Barça. Avui no toca. Avui estem emprenyats i decebuts. Ja ens passarà. I ara us deixo, que serviran xupitos i bombons. La vida continua.