Em fa mal la cama

Sóc culé i sóc empàtic. A mi també em fa mal la cama. I també he plorat. No pot ser que Messi es lesioni en el moment més important de la temporada. Mala sort? Mala previsió? Tant se val. Ens hem quedat sense el fantàstic més fantàstic.Són les 3 de la matinada i no puc dormir. Ànim Leo. Torna aviat, sisplau.

Ja estem a quarts:
El gol de Xavi ha sentenciat l'eliminatòria en el minut 2. Els 88 minuts restants han estat una propina inútil. Ens hem avorrit, hem passat fred i hem perdut Messi. Però no em queixo, perquè pitjor estan els del Sevilla. Els quarts de final es presenten apassionants. Tant de bo el Madrid tampoc no estigui en el bombo.

Ambient fenomenal a Barcelona:
Els seguidors del Glasgow Rangers van convertir el centre de la ciutat en una gran "botellón". Els del Celtic han mostrat una actitud molt més cívica. L'ajuntament, per la seva part, ha actuat amb la previsió que li exigíem i ha organitzat un magnífic punt de trobada a Montjuïc. Per cert, la meva teoria es confirma: els culés som la millor afició del món sense cervesa al cos.

Els meus pares opinen:
La meva mare m'ha enviat un SMS molt curiós abans del partit: "Fill meu, no et barallis amb cap seguidor del Celtic. Són més alts i forts que tu. Quan arribis al Camp Nou, somriu i dona'ls hi la raó". Caram amb ma mare, no se'n recorda que sóc el culé més pacífic de la història del club.