Només penso en el Manchester

Si parlem de futbol, entre un seguidor de l'Espanyol i jo no hi ha res en comú. Bé sí. Aquella pancarta que uns periquitos van col.locar en un entrenament del seu equip també la col.locaria jo al Camp Nou. Per si algú té poca memòria, el missatge feia referència a l'orgull i a l'honor dels jugadors. El dimecres ens juguem la temporada. La il.lusió, malgrat els penosos resultats de la Lliga, és màxima. En un espot publicitari que acabo de veure per TV3, els jugadors del Barça ens demanen ajuda. Messi, Eto'o, Valdés i Puyol sol.liciten el suport dels socis. Que no es preocupin. Nosaltres no fallarem. Però ja també els hi demano una cosa: "Si us plau, nois, deixeu-vos la pell al camp. Contra el Manchester, orgull i honor".

Incapaços de guanyar l'Espanyol:
No hi ha manera. Un altre any sense guanyar els periquitos. Els culés volíem la revenja. Haurem d'esperar. El Barça de la Lliga és un roba-il.lusions.

Ningú no ens humiliarà:
Hi ha moltes possibilitats que el Barça hagi de fer el passadís al Bernabéu. Serà la nostra penitència. Només espero que sigui un passadís purificador i guanyem el partit per fastiguejar-los la festa. Seria un plaer. Per cert, els que pretenen humiliar-nos amb aquest passadis estan una mica confosos. El Barça té 110 anys d'història i Catalunya, 1.000. I aquí estem. Més vius i més forts que mai. El passadís per a ells, la Champions per a nosaltres.

Tot el camp serà un clam:
Que tremolin els del Manchester. El Camp Nou serà un infern el dimecres. Omplirem la graderia de passió i soroll. Els que diuen que les millors aficions estan a Anglaterra és que no han viscut una semifinal de la Champions a l'Estadi. Som la millor afició del món (sense alcohol al cos). Espero que sigui un Sant Jordi gloriós.