Era el minut 13 del segon temps. Estava en el meu seient del Camp Nou contemplant les estrelles. La nit a Barcelona era estupenda. A sota, a la gespa, teníem el partit completament controlat. Amb el 2-0 a favor, el joc era ensopit i previsible. Jo estava més pendent dels anuncis del marcador electrònic que de l'evolució del partit.
I de cop i volta, en vuit minuts, el panorama ha canviat. El Betis, que estava jugant com les germanetes de la caritat, ens ha remuntat el partit. He hagut de pessigar-me diverses vegades la galta per adonar-me que tot el que estava passant no era un malson. Han estat uns moments de pànic en els que han aparegut els fantasmes del passat.
Però Guardiola ha sabut reaccionar amb uns canvis intel·ligents. Bojan, Gudy i Busquets han donat un altre aire a l'equip. En el minut 80, quan ja no em quedaven ungles per mossegar ni sants als quals resar, Gudjohnsen s'ha inventat una espectacular volea. M'he aixecat del seient com un possès i he començat a donar salts de alegria. D'acord, només era un gol contra el Betis, però tinc la sensació que hem recuperat un parell de coses fonamentals per a ser campions: la puntería i la sort.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada