Respiro tranquil

Una victòria, per fi. He dormit relaxat i m'he llevat optimista. Els culés necessitàvem un "subidón". Contra l'Sporting de Lisboa no vam fer el partit de l'any, però vam jugar relativament bé i vam ficar tres gols. Tres gols! Sona meravellós, veritat? El 3-1 d'ahir és com una tila, un "trankimazin", un jacuzzi per a la nostra moral.

Henry i Eto'o incompatibles:
No acabo d'entendre que cada 15 minuts, Henry i Eto'o hagin d'intercanviar posicions. El que està jugant en el centre passa a la banda esquerra i viceversa. Sembla una fórmula per acontentar als dos. El resultat final és que el que juga en la banda no aporta gens interessant. Juguem amb 10.

Partit clau a Ucraïna:
Els culés sempre tenim un motiu per patir. Ja estic pensant en el pròxim partit de la Champions contra el Donetz. Si ens guanyen perilla el primer lloc a la lligueta. A Ucraïna no podem anar de vacances.

Estat d'ànim dels culés:
En sortir del Camp Nou em vaig reunir amb uns amics en un bar de la Travessera. Era el moment del bocata, la cervesa i les reflexions. Ara que no ens escolta ningú he de confessar que la gran majoria dels presents estaven preocupats per la marxa de l'equip. Em quedo amb una frase del Xavi: "Aquest Barça és molt fràgil. Qualsevol matat ens fica un gol". El més optimista era el Lluís, que ja es veu a quarts de final: "Quedarem primers de grup, igual que els anglesos i l'Inter. A vuitens ens tocarà un rival assequible. Si tot va bé ja estem a quarts".