Un pitet, sisplau

0-5 al Basilea i 5-0 a l'Almeria. De cinc en cinc i "tiro porque me toca". Ja sabeu que pertanyo al sector dels culés patidors, aquells que sempre tenim un motiu per estar inquiets, preocupats, temerosos, espantats... Doncs bé, he de reconèixer sense complexos que he passat un dels caps de setmana més relaxats de la meva vida. Aquestes són les raons:

1.- No tenim jugadors lesionats, expulsats o insatisfets. Els jugadors somriuen i realitzen declaracions plenes de meravellosos adjectius.

2.- Les quatre polèmiques han quedat desactivades: Víctor Valdés ho para tot, Dani Alves torna a ser el del Sevilla, Touré Yaya és feliç a Barcelona i Bojan ha estat titular.

3.- La premsa mundial (la del Madrid, també) al.lucinen amb el nostre joc. Ja ens comparen amb el "dream team".

4.- Ningú no recorda la crisi institucional. Fins i tot la directiva ha estat a l'alçada amb els homenatges a Maxenchs i Manel Vich.

5.- Ningú qüestiona a Guardiola. Els més crítics també defensen les rotacions.

6.- El Barça Atletic i les seccions de bàsquet, futbol sala i voleibol femení també han guanyat (la d'handbol ha perdut, d'acord).

7.- El meu pare ha aparcat el seu pessimisme irracional i creu que guanyarem la Lliga

Sisplau, que algú em porti un pitet.