Jo també estava apàtic

Seré sincer, com sempre. Ahir vaig arribar al Camp Nou amb la bufanda, el gorro, el bocata i una bona dosi d'apatia i mandra. Un Barça-Mallorca amb jugadors suplents no és el partit del segle. Ens jugàvem l'accés a la final de la Copa del Rei, és cert. Però aquesta copa no és la nostra prioritat. Els culés somiem fonamentalment amb la Lliga i la Champions. A més, la nit era freda i plujosa. Tot i aquests "inconvenients" allà estava jo, disposat a animar al meu equip, a fer l'onada i a aplaudir, si era necessari, a Hleb i Pinto.

Faig aquesta reflexió per a disculpar a alguns jugadors que es van prendre el partit com una pachanga d'estiu. Ells també tenien dret a estar apàtics i mandrosos. I entre badall i badall, Henry i Márquez van deixar pràcticament sentenciada l'eliminatòria. Si no fem el ruc a Mallorca (és el típic partit que perdem per falta d'ambició), els culés tornarem a viure una gran final de la Copa del Rei. Serà a València, contra el Atlètic o el Sevilla. Però això serà una altra història. I a València hi anirem amb tota la energia del món. Que ningú no ho dubti.