Nit de terror

Només hi faltaven Freddy Krueger i els protagonistes de "La matança de Texas". Encara no m'he recuperat de la nit més terrorífica de l'any. Ni en els meus pitjors malsons hagués imaginat tanta desgràcia junta. Vam ser incapaços de golejar a l'Espanyol, un equip que ens cau malament i que feia mil anys que no guanyava al Camp Nou. El rei de la nit, a més, va ser Ivan de la Peña, un ex blaugrana. El Madrid li va ficar sis al Betis en 45 minuts i ja està a set punts. Els locutors de Madrid cridaven com bojos: "Hi ha Lliga, hi ha Lliga". Es va lesionar Abidal i serà baixa dos mesos. Messi no sempre resol partits i fins i tot pot arribar a jugar de manera vulgar. Victor Valdés va estar molt desafortunat en el segon gol i la seva actuació ha reobert el debat sobre la necessitat de fitxar a un porter. Guardiola també fica la pota i va canviar incomprensiblement a Eto'o. Feia molt fred a l'Estadi i se'm van congelar els peus. Se'm passen pel cap unes quantes desgràcies més, però prefereixo no esmentar-les.

La nit de terror que vaig viure ahir al Camp Nou ha disparat el meu fatalisme. En aquests moments ho veig tot negre. O tot blanc (si em fixo en el Madrid). Els culés som així. Passem del cel a l'infern en 90 minuts. Clar que el meu pare està molt pitjor. M'ha enviat un SMS terrible: "Fill meu, ja t'ho vaig dir. Febrer és l'inici de la nostra decadència. La Lliga la guanyarà el Madrid, el Sevilla i el València ens superaran i quedarem quarts, el Lió ens eliminarà a la Champions i el Mallorca remuntarà el 2-0 a la Copa del Rei. Només guanyarem la lliga d'hoquei sobre patins".

Estic tan enfonsat que he trucat el meu psiquiatra. M'ha receptat un antidepressiu, que eviti la premsa esportiva de Madrid i que no em perdi aquesta matinada la gala dels Oscar. En 24-36 hores hauria de notar una millora. Tant de bo.