diumenge, 15 de febrer del 2009

Remuntada o passadís

El Barça empata i el Madrid guanya. La diferència de punts s'ha reduït de 12 a 10. La premsa merengue treu pit amb aquesta "reacció" i parla ja de remuntada. Des de Barcelona les coses es veuen d'una altra manera. L'equip va empatar al camp del Betis, però la seva actitud va ser magnífica. Vam realitzar una segona part de somni. Només va faltar una mica de punteria per emportar-nos els tres punts. És cert que Juande ha canviat la imatge del Madrid (era un zombie i ara camina amb normalitat), però el Barça de Guardiola continua sent molt superior. Ara per ara estem més a prop del passadís en el Bernabéu que de la remuntada.

La meva teoria sobre els rivals del Madrid:
He arribat a una conclusió. Els equips que juguen contra el Madrid no ofereixen excessiva resistència. Tots ells s'han enfrontat una setmana abans al Barça i han acabat fatal: esbojarrats, esgotats, amb lesionats i expulsats. El Madrid els troba tan afeblits que s'aprofita d'ells com si fossin nadons o jubilats.

Un gol que va provocar la bogeria:
Eto'o rep la pilota, es dribla a un parell de jugadors del Betis, xuta i gooooooool. Era un empat amb sabor a victòria. Jo contemplava el partit amb alguns amics en un bar de la Travessera dels Corts, molt a prop del Camp Nou. I vam celebrar el gol com si fos el de Belletti contra l'Arsenal. Ens vam abraçar, vam cridar, vam cantar. I un parell de cerveses van sortir volant per l'aire per culpa de l'eufòria. Demano disculpes, una vegada més, als que van quedar batejats.

L'opinió dels meus pares:
Una trucada telefònica ha interromput la meva migdiada. Era el meu pare, nerviós i preocupat: "Fill meu, el Madrid ha guanyat 0-4. Ja t'ho vaig dir. No ens podem confiar que aquests babaus ens acabaran remuntant. Segur que primaran a l'Espanyol perquè puntuï al Camp Nou". Es posa la meva mare: "No facis cas del teu pare. Sempre veu fantasmes. A l'Espanyol li cauran cinc castanyes i ells pringaran contra el Betis. I tornarem a estar a 12 punts o a 13. Crida amb mi fill: "No pasa nada, la Liga está ganada"".