He vist el partit en un enorme local de Les Rambles freqüentat pels turistes. Quan Messi´"la vuitena meravella" ha marcat l'1-2, l'explosió d'alegria ha estat tan espectacular entre els culés que allà ens hi trobàvem que hem espantat a uns seguidors del Liverpool que seguien el seu partit contra el Chelsea en altres pantalles. Qui diu que som una afició que no intimida? Amb l'eufòria m'he oblidat completament que es tractava del famós gol 5.000, però puc assegurar que l'he celebrat amb uns 5.000 salts d'alegria com a mínim. El gol de Messi, el 5.000, val mitja Lliga. El Madrid continua a 12 punts i si vol superar-nos haurà d'invocar a l'"esperit Juanito", a Esperanza Aguirre i a uns quants sants de la seva devoció com sant Isidre.
En aquests camps es guanya la Lliga:
Diuen els experts que les lligues es guanyen en camps com el del Racing (modestos, incòmodes, sorollosos, en mal estat, etc, etc). I que un equip campió és el qual sap remuntar un resultat advers en el segon temps. Missió complerta. A Santander, sense jugar un gran partit, hem demostrat que el Barça és el rei del mambo. I que l'equip d'aquesta temporada ja no té res a veure amb el Mòmia Team de l'any passat.
Operació passadís: Tot continua igual. El Madrid està a 12 punts. Si la diferència s'amplia a 15... ens haurien de fer el passadís en el Bernabéu a principis de maig. Emoció total.
L'opinió dels meus pares:
La meva mare, com sempre, és la més optimista: "Ens han expulsat a Piqué i a Márquez, però no passa res. Guardiola ja no haurà de pensar en les rotacions. Els expulsats que juguin el dijous contra el Mallorca, i els suplents, el diumenge contra el Sporting". El meu pare, el pessimista de la família, m'avisa: "Fill, el nostre joc ja no és tan brillant. Últimament guanyem pels pèls. Estem esgotats? Se'ns acaben les idees? Serà febrer el mes de la crisi?".
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada