Esperant una entrada

Acabo de sol·licitar la meva entrada per a la final de la Copa del Rei. El dimecres es realitzarà el sorteig. Habitualment no tinc molta sort en aquesta mena de coses. Mai no m'ha tocat la loteria, l'ONCE, una cistella nadalenca o un pernil. L'única alegria que recordo és un "Bingo". És clar que érem quatre gats a la sala i el premi va ser ridícul. Crec que uns 8 o 10 euros. Però en el meu currículum dedicat al món de l'atzar hi ha moment de glòria: vaig aconseguir una entrada per a la final de París! Va ser un dels moments més feliços i histèrics de la meva vida. A veure si es repeteix la història.

Em ve de gust anar a València. Per a un soci patidor com jo, una final de la Copa del Rei és més relaxada que una final de la Champions. O si més no, això espero. Si guanyem ho celebrarem amb cava i xerinola, i el viatge de tornada serà una festa. I si perdem... em prendré una pastilla relaxant, em ficaré a l'autocar sense parlar amb ningú i a les cinc de la matinada ja estaré clapant a casa. A més, els equips bascos sempre m'han caigut bé i això ajudaria a digerir la derrota.

He rebut per internet un PDF que han elaborat els afeccionats de l'Athletic. La primera frase, il·lustrada amb fotos de Julio Alberto, Schuster i Migueli, diu: "Eren els millors i Déu jugava amb ells". I apareix una foto de Maradona. A continuació es llegeix: "Però va arribar un de Barakaldo amb uns "aldeanos" i vam guanyar". I veiem les fotos de Clemente i Goico (quin mal rotllo em dóna aquest personatge). El PDF acaba recordant que aquest any el Barça és galàctic, extraterrestre i juga amb un Messíes (es refereix a Messi), però... "ho tenen cardat, perquè tornarem a guanyar". Només espero que si han de guanyar no sigui amb "El mètode Goico". Ja m'entenen.