No sabem si aquelles derrotes contra l'Espanyol i l'Atlètic de Madrid van ser una crisi, un sot, una mala ratxa, una ensopegada o un parell de cagades. Però la veritat és que el Barça que ha guanyat a Almeria torna a ser el de sempre, el dels rècords, el dels rondos, el que ens fa bavejar com nens. Els culés hem recuperat la confiança i la seguretat que Iván de la Peña i el Cun Agüero ens van afeblir amb els seus gols.
He vist l'Almeria-Barça en un bar de l'Eixample envoltat de culés de totes les tendències. Els més fatalistes pronosticaven un gran desastre: "Hugo Sánchez és madridista i no tindrà pietat de nosaltres. Segur que ha donat ordres molt concretes de lesionar a Messi, Iniesta, Xavi i Eto'o. L'Almeria ens guanyarà i el Madrid es quedarà a tres punts". Els optimistes somiaven amb una altra nit com la del Olympique: "guanyarem 2-5, com el Madrid". I els patidors, com jo, ens imaginàvem un partit complicat, dur, crispat, amb victòria agònica del Barça 2-3 en l'últim minut".
Fatalistes, optimistes i patidors hem celebrat amb enormes salts d'alegria els dos gols de Bojan. El Barça ha guanyat amb una facilitat sorprenent i amb un futbol sofisticat. A les 11 de la nit tots els culés del bar, independentment de la nostra tendència, hem brindat per la Lliga, per la Champions, per la Copa del Rei i per una victòria al Bernabéu. Amb una mica de sort i de punteria podem viure la primavera més espectacular de la història del Barça. Només de pensar-lo em venen ganes de fer una tombarella. Eh, Hugo?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada