Preparant la maleta

Estic buscant la frase adequada. Per exemple: "Ència, ència, ència. Ens anem a València". Reconec que és una mica ortopèdica. M'agrada més la que ha utilitzat Daniel Campos en la seva columna d'Elentorno.com: "Sí, sí, sí. València ja està aquí". Els culés ens hem llevat amb esperit viatger. Alguns ja han parlat amb els seus caps per demanar festa el 13 de maig. Serà un dia màgic. De Barcelona sortirà una gran caravana d'autocars i cotxes. I a València ens trobarem als afeccionats bascos amb els que tradicionalment hem mantingut una excel·lent relació. La ciutat serà un festival de senyeres i ikurriñes. Els al·lèrgics al sentiment autonòmic no sortiran de casa.

Què passarà el dia 13 de maig?:
Si el Barça s'ha classificat per a la final de la Champions (que és el dia 27 de maig) el partit tindrà menys transcendència i els jugadors s'ho prendran amb calma. En aquest context veig a l'Athletic favorit. Si el Barça ha quedat eliminat de la Champions, no dubto que el partit serà a vida o mort. I aleshores guanyarem.

Quin equip jugarà a València?:
Aquest matí em truca un amic culé i em comenta: "Alfred, si a València hem de jugar amb Cáceres, Hleb i Bojan, jo em quedo a Barcelona". Ningú no qüestiona que som finalistes gràcies als "suplents". Però no m'imagino una final contra un equip que es deixarà la vida amb Eto'o, Messi i Xavi a la banqueta.

Pinto, Pinto, Pinto:
És el nom de moda a Barcelona. Als bars, a les oficines, a les sales d'espera dels metges... tothom parla de Pinto. És el nostre heroi. Com Indiana Jones i Astérix.

L'opinió dels meus pares:
La meva mare em deixa un missatge a la bústia de veu: "Fill, el teu pare i jo marxem a València. Però no el dia 13 de maig. Marxem demà. Per viure l'ambient amb calma i sense presses. Volem ser els primers afeccionats que arribin a la final". L'eufòria de la meva mare se m'ha encomanat. Jo també estic preparant la maleta.