Posem que parlo del Madrid

Ha estat una setmana dura per als culés. Els madridistes han tret pit amb la seva remuntada. I una mica de raó tenien. En tres jornades van retallar vuit punts. El president del Madrid, a més, es va proclamar rei dels prepotents amb la seva famosa declaració: "Estan a un punt, perquè en el Bernabéu perdran". Els culés, sempre fràgils i espantadissos "cuando ruge la marabunta" centralista, ja ens temíem el pitjor. Però la Lliga no s'atura. I va arribar el dissabte. I el Barça li va donar un repàs a l'Athletic de Bilbao. Vam jugar un gran partit i el 2-0 final tenia aroma de 5-0. Paral·lelament, el Madrid va mostrar la seva pitjor cara al Bernabéu. Totes les cròniques coincideixen: va ser un berenar de blancs. I ara estan a sis punts. I en lloc de treure pit, treuen la calculadora per fer números.

Assaig general:
Els seguidors de l'Athletic van desfilar ahir pels carrers de Barcelona en un ambient de complicitat. Bascos i catalans sempre ens hem portat bé (malgrat el trencaossos Goicoetxea). Va ser un assaig del que succeirà d'aquí dos mesos. En el terreny purament esportiu vam ser molt superiors. Però l'Athletic del 13 de maig serà ben diferent. Sortiran a per totes i només espero que no es carreguin al bo de Messi.

Primera nit de transistors:
Ahir va tornar l'esperit de Tenerife al Camp Nou. Amb els auriculars de la ràdio anàvem seguint les incidències del partit del Madrid. Quan va marcar l'Atlètic, els culés vam cridar com bojos. I quan Agüero va fallar les seves ocasions... ens vam mossegar la llengua en silenci. Va ser una nit fantàstica amb aquest 2x1.

I el dimecres... tots al Camp Nou:
Torna la Champions. El dimecres omplirem l'Estadi per intimidar als "Benzema boys". Cal eliminar-los com sigui. I tant de bo a quarts de final puguem viure un Barça-Liverpool. Ja m'entenen.