Peeeeeeeedro

Fins a aquesta nit "La cinquena" era una gran simfonia de Beethoven. Ara "La cinquena" és la copa que acabem de guanyar a Mònaco. Ha estat un partit insuls, amb poques ocasions de gol, amb una gespa lamentable i un Xakthar que era una llauna de sardines. Però un golàs de Pedro en el minut 115 ens ha donat la victòria. Els culés hem viscut un altre "moment Iniesta". El gol ha arribat en l'últim sospir quan tots ja resàvem perquè Valdés estigués afortunat a la tanda de penals. Avui vull cridar molt fort... Peeeeeeedro! (amb veu de Penélope Cruz a la cerimònia dels Oscar).

En finalitzar el partit he rebut els sms dels meus amics culés. És una experiència meravellosa. El mòbil es torna boig durant 10 o 15 minuts. És un fet que només succeïx en les grans ocasions. I resulta curiós que tots els missatges feien referència a "La cinquena". El meu germà ha estat més explícit: "Campions, òstia". I el meu pare ha aparcat el seu clàssic fatalisme: "Jo crec que ja ens podem retirar ". De la meva mare no en sé res. Suposo que deu estar a Canaletes.

Hem guanyat cinc copes en tres mesos. Brutal. Ja hem igualat el rècord del Barça de les cinc copes de 1952. I si al desembre guanyem el Mundialet serem el millor Barça de tots els temps. Jo volia treure la meva bandera de "Campions" del balcó (més que res per rentar-la), però de moment seguirà uns dies més. La vaig penjar el 2 de maig (després del 2-6 del Bernabéu) i està més viva que mai.