El Barça comença la temporada de la mateixa manera que la va acabar: remuntant. Recorden? El Madrid es va avançar al Bernabéu. El Chelsea també va marcar primer a Stamford Bridge. I a la final de la Copa del Rei, l'Athletic va ser qui va inaugurar el marcador. El Barça, com fa tres mesos, ha sabut remuntar. Visca l'esperit "Tri".
La Supercopa ja la vam guanyar al maig: Si el Barça va guanyar la Lliga i la Copa no té cap sentit jugar aquesta Supercopa. Tampoc no entenc que el nostre rival sigui l'Athletic. El segon classificat de la Lliga té el mateix dret de jugar aquesta costellada que els bascos. Si finalment guanyem la Supercopa... Villar ens hauria de lliurar 2 trofeus.
I els fitxatges?: El Barça ha acabat jugant un partit oficial amb una davantera formada per Bojan, Jeffren i Pedro. Una mica preocupant, oi? Espero que Txiki i Guardiola es posin d'acord com més aviat millor per realitzar algun fitxatge més. A aquests nois no els podem posar tanta pressió.
La meva neboda està "il·lusionada": Ja tinc les entrades per assistir el dimecres al Gamper. Serà un partit molt emotiu. Per primera vegada portaré a la meva neboda de set anys al Camp Nou. No és molt futbolera, però m'ha dit, textualment, "que està il·lusionada". I jo he bavejat. Abans del partit participarem en les activitats infantils que ha organitzat el club. I si ella ho desitja entrarem a la Botiga del Barça perquè es compri el que vulgui. Què em demanarà? El dimecres, la resposta.
L'opinió de la meva família: Em truca la meva mare, que està passant uns dies de vacances a la platja: "Quin partidàs, fill meu. Aquests de l'Athletic han d'estar fins els nassos de nosaltres. Sempre els guanyem". El meu pare es posa al telèfon. Ja sabem que és la veu de la prudència: "Molta cura amb el partit de tornada. Si ens marquen el 0-1, estem perduts".
La meva veïna culé: Tinc una veïna molt culé. Aquest estiu hem vist junts algun partit dels que ofereix Barça TV. L'altre dia, sense anar més lluny, vam gaudir com bojos amb el Chelsea-Barça. Quan Iniesta va marcar en el minut 92 ens vam abraçar amb gran emoció i vam brindar amb cava. M'hagués agradat convidar-la avui per veure l'Athletic-Barça, però ha marxat 15 dies de vacances a Islàndia. M'ha deixat les claus del seu pis perquè li regui les plantes i perquè pengi la bandera del Barça al seu balcó si guanyem alguna Supercopa.
dimecres, 19 d’agost del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada