La meva neboda, que debutava aquesta nit al Camp Nou, s'ha portat com una campiona. Ha cantat l'himne del Barça, ha aplaudit a tots els jugadors (especialment Puyol i Bojan), ha participat activament en l'ona, ha animat amb passió a l'equip en el segon temps i s'ha cruspit un hot-dog, una bossa de crispetes, una bossa de pipes i tres coca-coles. En sortir de l'Estadi, per compensar el disgust de la derrota, s'ha comprat una botzina i una samarreta amb l'escut platejat.
Ha estat una tarda-nit-matinada molt intensa. Més de sis hores entre la festa infantil, la presentació de l'equip i el partit. Estic esgotat. Només espero que amb el pas dels anys tingui un bon record de la seva primera cita al Camp Nou. Crec que ella ha estat infinitament més en forma que Ibra. Quina decepció! Aquest noi haurà de reciclar-se. El Barça no és l'Inter. Aquí si no corres i lluites... Guardiola et deixa en la banqueta.
Després de veure el partit he arribat a una conclusió. Si Thiago, Jeffren o Gai són capaços de jugar sempre com ho han fet aquesta nit, no fa falta fitxar a ningú més. Els de la pedrera han rendit més que Maxwell i Ibra.
I ara... a per la Supercopa. Avui es podia fallar. El diumenge, no. Força Barça i visca la meva neboda.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada