diumenge, 18 d’octubre del 2009

Continuem líders

Reconec que veient el València-Barça el meu estat d'ànim va ser una muntanya russa. En el minut 20, quan el València ens tenia entre les cordes, hagués signat amb els ulls tancats el 0-0. En el minut 35, després d'una ocasió d'Iniesta, vaig començar a creure en la victòria. Però abans del descans Piqué salva una clara ocasió de gol i reconsidero la meva opinió: el 0-0 és boníssim. En el segon temps, el Barça recupera el seu futbol ofensiu i somio amb els tres punts. Fins i tot diria més: estic tan convençut de la victòria que em jugo unes cerveses amb els amics que guanyem 0-3. Una gran parada de Valdés, no obstant, em fa creure de nou en el meravellós món de l'empat. Quan l'àrbitre va assenyalar el final del partit em vaig quedar en estat catatònic: no sabia si estar eufòric o deprimit. I, posats a triar, vaig optar per la primera opció. No hem d'oblidar que continuem líders.

L'any passat també vam empatar:
La premsa tampoc es posa d'acord. Per a uns, "és un valuós empat". Per a uns altres, "és un punt insuficient, perquè el Milionaris de Madrid retalla distàncies. La meva conclusió és que l'any passat també vam empatar a València i després vam guanyar la Lliga. Que es repeteixi la història!

La llista de France Football:
Sis jugadors del Barça estan entre els 30 millors d'Europa segons la revista France Football. És una passada. Però la llista s'ha quedat curta. No hi són Puyol, Piqué i... Sant Valdés! Un escàndol.

Els meus pares opinen: Em truca la meva mare: "Tranquil fill, l'empat és un resultat meravellós. Hem hagut de lluitar contra un àrbitre casolà, 50.000 aficionats que ho protestaven tot i una defensa que només sabia donar puntades. Tenim la Lliga encarrilada". El meu pare, per variar, està preocupat: "Sense Cristiano Ronaldo, el Milionaris de Madrid ha ficat quatre gols. Ells tenen més arribada que nosaltres. És fonamental que fitxem Robinho. I ull amb els russos del Kazan. El partit del dimarts és molt perillós".