La bronca del meu pare

A les 22.41 de la nit, pocs minuts després que s'hagués confirmat la primera tragèdia de la temporada, em truca el meu pare. Està fatal: "Fill meu, ja t'ho vaig dir. El partit d'avui era molt perillós. Ens hem passat dos mesos parlant de l'Inter i infravalorant aquests russos. Els comentaristes esportius no tenen ni idea de futbol. Els de l'Inter són quatre matats en hores baixes. En canvi, el Robin és un equip a l'alça, amb molta il·lusió i un gran futur. I una altra cosa. Els culés, i tu fill n'ets un trist exponent, encara esteu en el núvol del triplet. Jo, en canvi, sóc molt més realista i detecto problemes greus: la plantilla és curta, alguns jugadors no estan tan motivats com l'any passat, el Milionaris de Madrid és un rival molt perillós i Laporta només pensa en la política i en buscar un candidat per a les eleccions del 2010. O ens posem les piles o viurem una temporada decadent. Ja està, ja t'he dit el que pensava. Ara es posa la teva mare".

I la meva mare va agafar el telèfon. El seu to era més relaxat: "No facis cas al teu pare, que ja saps que és un pessimista crònic. Queden tres partits de la lligueta i guanyant-ne dos estarem a vuitens de final. De tota manera... quin disgust que m'he endut aquesta nit. La derrota m'ha deixat KO. El teu pare i jo ens prendrem unes til.les i ens posarem un DVD per relaxar-nos. Quin creus que és més idoni, "Notting Hill" o "Novia a la fuga"?".

A les 23.30 arriben dos SMS al meu mòbil. El del meu germà és optimista: "No hi ha res perdut. Baaaarça". I el del Xavi, el meu amic que sempre es desplaça amb l'equip en els partits importants, és irònic: "Alfred, he decidit que demà aniré a comprar-me roba d'abric perquè tal com estan les coses haurem de viatjar a Kiev per animar l'equip".

I jo què en penso de tot plegat? Res de bo. Estic destrossat. Vaig sortir del Camp Nou com si m'haguessin extirpat sense anestèsia un ronyó o el fetge. No estic gens acostumat a les derrotes. Fins i tot diria que he generat una fòbia a les derrotes. Hauré de comentar-ho amb el meu psiquiatra. La Champions d'aquest any és sagrada. Vull arribar a la final del Bernabéu. Somio amb una victòria del Barça amb dos gols de Robinho. Potser aquest és el meu problema... que des que ha arribat Guardiola somio massa.