L'Alcorcón, al Gamper

És increïble. He rebut més SMS dels meus amics en les últimes 24 hores que després de guanyar la Champions a Roma. El 4-0 de l'Alcorcón ens ha deixat en estat de xoc. Teníem tantes ganes que el Milionaris de Madrid patís una cura d'humilitat que aquest 4-0 és un regal dels déus de la justícia. I de tots els missatges que m'han arribat al mòbil, el més àcid és el que suggereix que el Barça convidi l'Alcorcón al Gamper del 2010. Que prengui bona nota el futur president del Barça.

Els culés ens hem passat el dia llegint la premsa de Madrid i contemplant els gols al Youtube. Ha estat un dimecres gloriós. Que si Guti ha enviat a "prendre pel c..." a l'entrenador, que si Valdano ha demanat perdó al madridisme, que si Florentino reconeix que ha estat "una derrota humillante", que si Pellegrini serà cessat pròximament... brutal. Si no ho veig, no ho creo. A Barcelona observem atònits l'espectacle. No fa falta ficar-hi cullerada. Ells sols s'autodestruïxen amb els seus Focs Olímpics.

Les quatre castanyes de l'Alcorcón han eclipsat la victòria d'aquesta nit (0-2) al camp de la Cultural Leonesa. Pedro ha tornat a ser decisiu amb els seus dos golarros. Si aquest noi suca al Mundial de Clubs haurà aconseguit un rècord històric: marcar a les sis competicions d'aquest any (Lliga, Copa, Champions, Supercopes d'Europa i Espanya, i Mundialet). Pedro és la nostra estrella emergent, però també m'ha encantat Jeffren, que ja sabeu que és com Cristiano Ronaldo però en bo. Amb el 0-2 ja tenim un peu i mig a vuitens de final. Oé, oé, oé. Ja ho va dir Guardiola, "aquí no es llença res".