El Lió m'ha pujat la moral

He passat un parell de dies molt ximples. La derrota al Calderón (la primera de la Lliga) i la plaga de lesions (el tema em sembla preocupant) m'havien deixat ben enfonsat. Són moments per desconnectar de tot: quan t'apropes a un quiosc no mires les portades de la premsa esportiva i en el Youtube repasses mil vegades el gol d'Iniesta a Stamford Bridge, el 2-6 i la final de Roma. Nostàlgia al poder.

He ressuscitat als 22.30 hores:
Però aquesta nit s'ha produït el cop d'efecte que necessitava. He vist el Lió-Madrid en un bar de Barcelona, en companyia d'altres culés. El joc del Madrid, el nostre rival en la Lliga, ha estat decebedor. Tenen la davantera més galàctica i milionària del planeta (Kaká, Ronaldo, Higuaín, Benzema i Raul), però sortosament la resta de l'equip és molt poc galàctic. Un rival normalet com el Lió els ha posat entre les cordes. He sortit del bar amb la moral renovada, com si m'hagués pres una caixa de Pharmaton Complex. A les 22.30 hores havia ressuscitat.

Autodestrucció blanca:
Atenció a les frases dels comentaristes esportius de la capital que he escoltat aquesta nit: "Kaká no està i no se l'espera", "La gent del Madrid està indignada amb Pellegrini", "El Madrid juga amb foc", "Determinats jugadors han quedat assenyalats", "Kaká hauria d'estar a la banqueta", "Que torni Robben". També he escoltat una frase surrealista: "A Espanya, Villarato i a Europa, Platinato". Impressionant.

Aprendre la lliçó:
L'Stuttgart i el Lió són equips d'un nivell semblant. Cal prendre bona nota del que ha passat aquesta nit. Dimarts vinent no ens podem confiar. Jo predico amb l'exemple i ja he reservat un ampli saló per veure l'Stuttgart-Barça amb els meus amics i familiars (Xavi, Jordi, Carles, Antonio, David, Germà i companyia). Serem uns 20. I animarem com hooligans. Força Barça! I ara, amb el vostre permís, em menjaré unes lioneses farcides de xocolata.