Partidàs

Hem guanyat per la mínima, marcant en el minut 83 i demanant l'hora a l'àrbitre. Tant se val. L'important és que hem jugat molt millor que en els últims partits. El Milionaris de Madrid tampoc afluixa i a Tenerife (l'illa preferida dels culés) ha demostrat que potser no té equip, però sí té gol. La pròxima setmana ells juguen a casa i nosaltres fora. Jo ja tinc el Tranquimazin a punt.

Eufòria madridista:
L'eufòria madridista m'anima. Com més excitats estan, més espectacular és el KO que es peguen. No n'aprenen. Es van passar el 2009 amb el cagòmetre, el villarato, comparant Robben amb Messi i desprestigiant Guardiola i Laporta. El resultat final va ser molt vistós: un 2-6 al Bernabéu i el triplet.

"Sento que serem campions":
Guardiola m'ha pujat la moral. Encara estic emocionat amb les seves últimes declaracions. "Sento que serem campions", ha dit públicament. Aaaaaah, fabulós. Si ho diu ell...

Visca el Youtube:
Que llarga i avorrida es farà aquesta setmana sense Lliga ni Champions. Aprofitaré per tafanejar el Youtube i localitzar els millors vídeos culés. Prometo publicar la llista en el meu pròxim article.

L'opinió dels meus pares:
Em truca el meu pare: "Fill... cal fer-li un monument a Pedro. Sempre ens acaba traient les castanyes del foc. I Henry, què passa amb Henry? Tu que ets periodista hauries d'investigar. Per què no el traspassem a l'Espanyol o al Madrid?". La meva mare també es posa al telèfon: "Quin partidàs, fill! Ens hem menjat el Màlaga amb samfaina. I no et preocupis pel Madrid. Tornarem a sentenciar la Lliga al Bernabéu, com l'any passat".

Una a-barça-da!!!!