L'Atlético, un altre Madrid B

Tinc dues opcions per començar aquest article. La primera és optimista: continuem líders i encara li traiem dos punts al Milionaris de Madrid. La segona és més fatalista: estic enfonsat per la derrota, el mal joc i les lesions. Sincerament... em decanto per la segona. I a sobre l'equip que ens ha guanyat és l'Atlético de Madrid, un altre equip (estic pensant en l'Espanyol) que hauria de disputar la Lliga amb el seu nom real: Madrid B. Em resulta patètic, a més, que el president de l'Atlético, Enrique Cerezo, hagi afirmat en finalitzar el partit que el Real Madrid comença totes les Lligues amb nou punts de més (els sis que juguen contra ells i els tres que nosaltres perdem al Calderón).

Prefereixo parlar de "Celda 211":
Ha estat un partit per oblidar. Per tant, prefereixo parlar de la pel·lícula "Celda 211", que s'ha emportat els Goya més importants. A mi em va encantar. En el meu bloc sobre cinema (www.elcinedelpico.bloc.cat) li vaig posar quatre estrelles sobre cinc. És una història amb tensió i ritme, dues virtuts poc corrents en el cinema espanyol. I Luis Tosar està genial fent de dolent que no és tan dolent.

També hauríem de marcar de rebot:
Hem tingut 15 oportunitats i només hem marcat de corner. Conclusió: no és necessari que tots els nostres gols siguin de pel·lícula i es produeixin després de mil passades, combinacions, regats i cops de taló meravellosos. De vegades cal ser més pràctics.

L'opinió dels meus pares:
A les 11 de la nit m'ha trucat el meu pare. Semblava l'home-pregunta "Fill, estic molt preocupat. Per què estem tan esgotats a les segones parts? Què està passant amb Henry? I amb les lesions? Necessito respostes, ja". El punt de vista de la meva mare afortunadament ha estat molt diferent: "No facis cas al teu pare. Està insuportable. Les estadístiques ho diuen molt clar: quan perdem al Calderón guanyem la Lliga. Avui més que mai... visca el Barça".