Jo sóc del sector que no espera res dels rivals que s'enfronten al Milionaris de Madrid. Només confio en el Barça. I em plantejo aquest final de Lliga com si fos una Final Four. Les semifinals les jugarem contra el Sevilla. I la final contra el Valladolid. Necessitem dues victòries per ser campions. Si pel camí algú ens regala alguna cosa (llegeixi's Mallorca, Athletic o Màlaga) benvingut sigui.
Era el partit trampa:
El d'avui era l'autèntic i genuí partit trampa que el Barça ha empatat o perdut al llarg de la seva història. Tot era descoratjador: el dia, l'horari, el rival i la climatologia (fred i pluja). He de reconèixer que amb l'1-1 he tingut un malson. M'imaginava les portades dels diaris madridistes donant les gràcies al Tenerife (un dels meus equips preferits). Però amb Messi, Bojan i Pedro el partit trampa se n'ha anat a fer punyetes. Teeeeenerife.
La Lliga, moooolt a prop:
Estic com un flam. Guanyar aquesta Lliga seria una cosa increïble. Necessito tranquil·litzar-me. Demà començo el pla "calma & relax " a base de valerianes i meditació. I passeigs per la platja de la Barceloneta.
Les teles del Madrid:
Les tertúlies nocturnes de les teles madridistes són de riure. Només parlen de l'Inter i de Mourinho. I alguns tertulians pronostiquen que el Milionaris guanyarà la Lliga amb 4 punts de diferència. Del Lió i de l'Alcorcón ningú no en sap res. Aquests mesetaris són molt estranys. I perversos.
L'opinió dels meus pares:
Em truca la meva mare després del partit: "Fill meu, guanyarem la Lliga i el meu cabell serà de color taronja. Ho tinc molt clar. Per cert... demà me'n vaig a Mallorca amb el teu pare. Què et sembla? He aconseguit dues entrades per internet. I ens posarem unes samarretes que són meitat del Mallorca i meitat del Barça".
Una a-barça-da!!!! (una admiració per cada gol)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada